31.12.1997. Anàlisi del mes de desembre de 1997 en Euskal Herria.

EL "DESEMBRÀS" EN LA "GUERRA DEL NORD". FRENADA L'OFENSIVA FRANQUISTA DE L'ESTAT ESPANYOL CONTRA HERRI BATASUNA I EL MBAN. El "problema espanyol" que patim els bascs i perquè ha de preocupar-nos la immundícia espanyola. (La infàmia, la vilesa i la corrupta misèria social en que xipollegen --molts d'ells amb goig i joia-- els espanyols).

És simplement terrorisme o una guerra ("La guerra del nord") el que es viu i pateix a Euskal Herria? Signigficativament no han estat els bascs sinó els espanyols els que han usat i sovint fan servir l'expressió "La guerra del Nord". Així es titulava per exemple un article publicat el 30 de març de l'any passat a Catalunya en un periòdic felipista i espanyolíssim. Tan espanyolíssim avui com ho va ser durant els decenis la dictadura de Franco, en els que afegí al seu nom (LA VANGUARDIA) l'ostentós pegot de "ESPAÑOLA".

En aquest article el seu autor feia èmfasi en que:

"--En el País Basc hi ha una guerra. Existeix guerra quan un grup huma intenta imposar les seues idees i defendre els seus interessos front a un altre per mitjans violents, mitjançant un esforç indefinit en el temps i organitzat en l'espai i en el mode. I açò és el que hi ha al País Basc, una guerra que no és possible amagar ni empetitir, a no ser que un vulga enganyar-se, baix el nom de "terrorisme", entés aquest com una suma d'accions desestabilitzadores, mancades de suport i empar social. Lluny de ser així, el terrorisme significa, en l'actual societat urbana, el mateix que una guerra de guerrilles significa en la vella societat agrària, una forma de guerra que només és possible amb el suport i intendència d'un col.lectiu". (1)

L'autor havia avisat, en el paràgraf anterior al que he esmentat, de que Euskal Herria és "una realitat per mi ben coneguda. Estudií la carrera a Pamplona, gran part dels meus millors amics són bascs o navarressos, comencí a exercir el meu ofici junt a la penya d'Ordunya, passí després a la Conca del Nervión, a l'innolvidable Tudela". (1)

I certament demostra que és cert que conec la realitat d'Euskal Herria. És un encert que assenyale, basant-me en aquest coneixement, tres coses que són certes: 1) el caràcter urbà de l'actual societat basca; 2) l'equivalència de l'actual situació d'ETA amb la vella guerra de guerrilles en la vella societat agrària; i 3) la condició de possibilitat d'aquesta acció: el suport i l'intendència d'un col.lectiu.

Invite a navegar per la web de la XARXA BASCA ROJA als texts i mapes que demostren que, vertebrada per la connurbació BIL-DON (Bilbo-Donosti), EUSKAL HERRIA ÉS AVUI UNA CIUTAT, i aquells altres que expliquen el procÉs de metamorfosis encadenades que hi han portat. Vinculades al "problema basc".

O "guerra del nord".

En la que durant el darrer mes de 1997 s'ha produït el que bé podriem nomenar EL DESEMBRÀS. Una ferotge ofensiva franquista de l'Estat espanyol contra Herri Batasuna i el conjunt del MBAN (Moviment Basc d'Alliberrament Nacional). Peça clau d'aquesta ofensiva ha estat la sentència del Tribunal Suprem que ha condemnat a 7 anys de presó a tota la direcció (a tota la Mesa Nacional) d'Herri Batasuna.

Aquesta ofensiva ha estat frenada. Però és segur que es tornarà a engegar fins que aconseguisca els seus últims objectius. Perquè s'inseria en un més gran pla d'aniquilació de l'esquerra abertzale basca com a clau per a la destrucció del nacionalisme basc i per a l'absorció-assimilació-eliminació de la nació basca.

Per entendre bé aquesta ofensiva i aquest pla cal mirar amb atenció i entendre bé a qui és el que fa: l'Estat espanyol . I el seu entorn i substracte: la societat classista espanyola. Per exemple, contemplant les víctimes de les diferents branques del TERRORISME ESPANYOL.

"Però qui son vostés, les dones? Per què les perseguixen i les maten tant el seus marits, ex-marits i parelles? Aquest any que acaba els han arrebat la vida a Espanya cinc vegades més que els terrorístes d'aqueixa organització dita ETA a les seues víctimes". Així deia un article publicat el 27-12-1997. (2)

Ja el 13 d'agost passat ABC encetava una informació dient que "En els darrers 3 dies dues dones han mort a mans dels seus ex-companys. Aquests tràgics esdeveniments no són dos casos aïllats: al voltant de 50 dones moren anualment víctimes dels maltractaments de les seues parelles. L'any passat es registraren 16.378 denúncies d'agressions físiques i psíquiques... Segons les dades aportades per la Comissió (per a l'Investigació de Maltractaments a Dones) en ELS DARRERS TRETZE ANYS S'HAN PRODUÏT 724 ASSASSINATS DE DONES pels seus companys i més de 500 intents d'assassinat frustrats". (3)

TERRORISME IMPUNE és el títol d'un recent article de Rosa Regás sobre aquest ferotge tema. En el que s'ha escrit aquesta cruda denúncia:

"Al que únicament pot aspirar aquesta dona maltractada és a que la societat se'n compadisca quan ja siga cadaver, però que no espere ni càstig ni venjança cap al seu agressor i es conforme amb aquesta pietat postmortem, sempre en grau molt menor que el conciten les víctmes del terrorisme.

Sé que hi haurà algú que m'acusarà d'exagerada. Però, que diriem d'un país on es mantinguera impune un terrorisme o una màfia amb unes víctimes que no contaren ni amb la solidaritat de la ciutadania ni amb l'ajut de la justícia ni amb l'empar del Govern, on hagueren d'amagar-se en centres d'acollida 40.000 víctimes amenaçades i uns altres centenars de milers suportaren ultratges en silenci a l'espera de convertir-se en una de les 60 morts que aquest terrorisme es cobra cada any?

Doncs aquell país és Espanya , per a vergonya de tots". (4)

Certament són moltes, massa, 60 dones mortes cada any pels TERRORISTES DOMÈSTICS espanyols. QuÈ dir dels MIL treballadors morts cada any pel TERRORISME PATRONAL? L'octubre passat podiem llegir en EL PAIS que: "Cada dia laborable moren quatre treballadors en accident, causat per les males condidicions de treball. Durant quest any moriran traumàticament uns 250 obrers de la construcció, més de 100 del transport, mig centenar del camp, un altre mig centenar més de la pesca... així fins arribar als 1.000. Seran 600.000 els accidents laborals registrats i suposaran, a més de dolor i sofriment, pérdues econòmiques per valor de 2,2 bilions de pessetes. El pitjor és que la sinistralitat laboral, lluny de reduir-se, segueix creixent". (5)

Cal recordar que els treballadors espanyols perderen la guerra que en el periode 1936-1939 els declarà i els feu el bloc de classes dominants espanyol. Aquesta era una guerra en la que els disparaven i mataven amb canons i metralladores. Avui pateixen una guerra continua que els empresaris capitalistes els fan en les fàbriques i empreses, al mar i la muntanya. Cada matí, quan els obrers i empleats , els treballadors del camp, els pescadors i llauradors marxen cap al seu lloc de treball, van a la guerra. Una guerra en la que disparen contra ells amb les màquines i bastides. En la que els obusos i les bales estan substituïts pels torns i les cadenes de producció. I el mateix que en la guerra de les bales, cada dia hi ha baixes. Cada dia hi ha morts, hi ha ferits, hi ha mutilats.

Les condicions de treball a Espanya suposen una guerra quotidiana de la patronal contra els treballadors. Un exercici diari de TERRORISME PATRONAL. L'insaciable avidesa de beneficis dels capitalistes espanyols els porta a augmentar com siga l'explotació. I per aconseguir açò els cal reduir costos de producció. I una forma d'aconseguir-ho es gastant-se pocs diners o res en mesures de seguretat.

Aquestes dades que he ressenyat més a dalt sobre la gravetat i freqüència dels accidents de treball a Espanya constitueixen una sagnant pàgina, una tragèdia qüotidiana amb versos bàrbars escrits amb sang obrera vessada pel TERRORISME PATRONAL. Fa més de dos anys que s'aprovà la Llei de Prevenció de Riscs Laborals. Que ha estat convertida en una burla, en paper mullat, pel TERRORISME PATRONAL espanyol, amb la complicitat del Govern espanyol; del Ministeri Fiscal espanyol i de l'Inspecció del Treball espanyola.

Un estudi realitzat per la pròpia Administració espanyola en empreses de 6 a 250 treballadors ha constat que EL 95% N'INCOMPLEIXEN L'OBLIGACIÓ PRINCIPAL ESTABLIDA PER AQUESTA LLEI: la de tindre un pla de prevenciÓ. Cal que subratlle que fins i tot aquell lacai del Capital que és el president del Govern espanyol ha reconegut públicament la relaciÓ existent entre l'alta sinistralitat laboral i la precarietat en el treball? Cal que recorde que l'Estat espanyol ostenta el record europeu de percentatge d'ocupaciÓ en precari, ço és, més d'un terç dels ocupats esclavitzats per contractes temporals?

No faré ací més que esmentar els 9.000 morts a l'any pel TERRORISME AUTOMOBILÍSTIC a l'Estat espanyol. Els detalls estan al meu llibret titulat "Esos asesinos que impunemente matan cada dia a miles de personas: LOS AUTOMOVILES". Del qual tens el text Íntegre a la teua disposició a traves de la lÍnia (i preparat en zip per ser copiat ràpidament) en la web de XARXA BASCA ROJA.

sigue...